Història de la vida d'un votant del PSC

Iceta aprova aquest post

Neixes, creixes i a l'escola i l'institut una colla d'estudiants de FP et fan unes quantes putades que no olvidaràs en tota la teva puta vida. Després comences a intentar definir-te com a persona, a intentar demostrar habilitats especials i ser l'òstia en vers però amb el temps te n'adones que només ets tu mateix i no deixes de decebre't i descobrir noves limitacions.

Ataques les teves primeres noies, al principi no t'importen gaire però comences a estar fins als collons de rebre tants pals. En l'adolescència tardana enfiles alguna etapa d'inflar-te a sucar, veus la llum, tot és collonut, però se'n va igual que va venir. Un amic subnormal que coneixes des de petit folla més que tu, i qualsevol pendó follarà el que tu no follaries en deu vides. Extreus negríssimes lectures sobre el comportament humà.

Un dia et mires al mirall i quan te'n vols adonar ja ets un adult, has deixat de ser un noi prometedor per convertir-te en un subjecte normal i ordinari, com que no has destacat fins ara ja mai destacaràs, deixes de ser especial.

Aconsegueixes un treball de merda amb un sou de mileurista, la teva família et felicita com si fos un miracle, et dius a tu mateix que només és temporal i passen els anys. Un matí mentres t'afaites te n'adones que aquesta és la teva vida i que la resta de la que et queda tampoc serà res extraordinari.

T'agafes uns dies lliures, viatges una mica, veus destins turístics plens de japonesos i anglosaxons torrats amb roba d'aventurer. Només et serveix per adonar-te de la vida que no et pots permetre i tornes a la feina, a mantenir una productivitat alta per poder pagar el nivell de vida mínimament suportable que portes.

Una dona, ni guapa ni lletja, tan desesperada com tu, se't fot al pis a desgana disposada a concebre fills, de tant en tant té un immens i desproporcionat rampell per alguna tonteria i conclous que està tremendament frustrada. No t'abandonarà mai perquè ja passa dels 35 i no pot aspirar a res millor, encara que pot ser que et foti la pirula amb algun altre desgraciat com aquesta colla de putes que he sentit avui a Catalunya Radio. Sempre et compara amb algun exnovio que va tenir de jove i et fa veure que mai has estat la seva primera opció, amb el temps per a tu la seva veu adquireix la cadència harmoniosa del brunzit de l'aire acondicionat.

Una tarda, al sortir del mateix treball avorrit i mal pagat on duus atrapat mitja vida sents un fort dolor al braç. Et despertes a l'hospital envoltat per la teva dona i dos decepcionants fills: una és un putarrot de verbena que menja polles a canvi de farlopa els dissabtes, l'altre és un anormal obès que diu que vol prendre's un any sabàtic i deixar d'estudiar. Tots ploren realment preocupats pensant que la palmaves. El metge diu que només ha estat un ensurt, que no és res seriós, que facis exercici i mengis bé. Pero encara així cada Nadal treus a posta el tema en ple dinar i la parenta plora.

Arribes a una edat avançada, notes que el món ja t'ha deixat enrere. La tecnologia et supera, la gent és estranya, les notícies t'escandalitzen i el supermercat està ple de sers de color fosc. La possibilitat de sortir fora t'espanta. Mires per la finestra durant hores i t'adones de la puta veritat: el més emocionant que t'ha passat en la vida ha estat anar a l'estrena d'El Senyor dels Anells i acabar-te el Shadow of the Colossus a la Play.

Mai has fet res excepcional, mai has estat un heroi per a ningú, les teves paraules o opinions mai han estat escoltades, la teva existència en aquest món ha passat completament inadvertida exceptuant la contaminant petjada de CO2 fruit de les teves necessitats consumistes.

Aquesta serà la puta vida del Farlópez a grans trets, o la teva fill de puta, tan li fa qui sigui el lector. És una veritat inapelable, matemàtica. Intentaràs fugir d'aquesta merda vivint experiències límit, caçant pigmeus, prenent drogues, fent-te soci de l'Espanyol, desmadrant amb el cotxe, però RES t'apartarà d'aquest camí que ja està traçat.

Mans enemigues han escrit el teu futur.